Aquest dijous 29 de març, plantem cara a la reforma laboral que ens ha sigut imposada, ningú a la feina, ningú a l'escola, ningú a casa, tothom al carrer!
Des de Maulets i tota l'Esquerra Independentista de Berga us convidem a assistir a la concentració programada a les 9 a la plaça Sant Joan, i que donarà lloc a l'inici de les mobilitzacions de la jornada.
Contra el capital, vaga general!
dimarts, 27 de març del 2012
dilluns, 5 de març del 2012
8 de març dia de la dona treballadora
A partir d'avui, dilluns 5 de març, i fins divendres, exposició "Dona i crisi" del col·lectiu Justa Revolta de Sabadell a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet. EL dissabte traslladem l'exposició al Panxo i passarem la pel·lícula "La voz dormida" de Benito Zambrano.
No cosirem les vostres retallades!
No cosirem les vostres retallades!
dimecres, 7 de desembre del 2011
Aquest dissabte a la tarda vine al Casal Panxo!
Aquest dissabte a partir de les 4 de la tarda, vine al Casal Panxo, que obrim nosaltres! Tennis taula, botifarra, el Savi, domino i més jocs de taula. Farem biquinis i mallorquins.
Va, que així anem escalfant motors pel Madrid-Barça. Fins dissabte!
Va, que així anem escalfant motors pel Madrid-Barça. Fins dissabte!
Contra la Constitució, seguem cadenes!
Contra la Constitució, seguem cadenes!
Com cada any, diverses assemblees de Maulets organitzen actes contra la Constitució espanyola a diferents comarques. I és que mai no està de més recordar que allò que des dels mitjans de comunicació i els llibres de text se'ns ven com la conquesta essencial de la Transició, un gran pacte que garanteix els drets i les llibertats a l'Estat espanyol, és en realitat l'eina essencial de la nostra opressió com a poble i com a treballadors. La Constitució és només la pàtina «democràtica» que s'ha donat a un estat de coses que s'ha mantingut, en allò essencial, inalterable en el pas de la dictadura a la monarquia borbònica: la Constitució significa capitalisme i opressió nacional, tant com ho significava la dictadura franquista. Així doncs, quan s'acosta el 6 de desembre i comença el bombardeig mediàtic al voltant de la «fiesta de la democracia» cal que els independentistes siguem al carrer per recordar què és la Constitució i què representa viure-hi sotmesos.
La Constitució espanyola és la cadena que ens lliga a Espanya, a nosaltres els catalans i a la resta de pobles que hi viuen sotmesos, ja que fa de la «indisoluble unidad de España» el seu principi essencial. No cal fer referència al fet que les forces armades tinguen el dictat d'intervenir en el cas que la integritat del territori «nacional» es trobe amenaçada... La negació dels drets dels pobles a l'autodeterminació i a l'autogestió dels seus propis afers ens la recorden ara sí ara també les sentències contra un Estatut retallat i contra-retallat abans d'arribar a mans del Tribunal Constitucional; les sentències del Tribunal Suprem contra el paper vehicular del català a l'ensenyament; etc. Una vegada rere l'altra, la realitat ens mostra com l'Estat espanyol és i només té sentit com a estat uniforme, amb una sola llengua i un sol centre de poder: qualsevol intent d'encaix és una quimera, perquè la mateixa existència d'Espanya exigeix la dissolució de totes les realitats que en qüestionen la uniformitat.
La Constitució, però, no només nega als Països Catalans el dret a l'autodeterminació: la Constitució nega els Països Catalans mateixos quan ataca de manera explícita la possibilitat de federació entre comunitats autònomes. Un atac directe al procés de construcció de la nostra nació plena, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El procés autonomista ha comportat per aquesta via la consolidació d'unes fronteres fictícies que han esdevingut, finalment, barreres psicològiques que ens impedeixen reconstruir-nos, mentalment, com a poble. Tot en la Constitució està encaminat a impossibilitar un camí de llibertat per a nosaltres, els catalans del nord i el sud del Sénia i de mar endins, que amb la nostra independència faríem inviable l'existència mateixa de l'Estat, ja que soscavaríem les bases d'un espoli dels nostres recursos, de naturalesa netament colonial, sobre les quals se sustenta Espanya.
I la Constitució no és només la base legal de la presó de pobles que és Espanya, ja que consolida l'aposta de l'Estat per l'economia de mercat, per la llei del més fort i la lògica del màxim benefici: és doncs la norma sobre la qual se sustenten i es consoliden les desigualtats entre classes. Qui se sorprèn, a aquestes alçades, que drets reconeguts per la Constitució que haurien d'imposar un cert límit al capital -com ara el dret a l'habitatge- siguen paper mullat? O que la Constitució siga «inviolable» quan es tracta de mantenir en una situació subalterna el català i d'impedir l'ampliació de la mínima quota d'autogovern, però que en canvi quan es tracta de fer-la ballar encara més al ritme dels dictats neoliberals, que ara marquen reducció del dèficit i contenció de la despesa pública, hagi estat ràpidament modificada -en qüestió de setmanes i per damunt dels terminis i els tràmits que calgués saltar-se. Aquesta reforma és una mostra més, i ben crua, de com la Constitució està ni més ni menys que al servei dels poderosos i els qui més tenen: quan es tracta de retallar uns serveis socials universals i gratuïts fruit de molts anys de lluites i d'autoorganització popular, tot retornant-los en forma de privatitzacions i beneficis als empresaris, les grans forces polítiques no troben inconvenients en sacrificar la integritat de la llei que tan sagrada és segons quan.
Aquest doble raser que estableix la Constitució és una mostra més de com l'opressió de classe i l'opressió nacional van de bracet. És per això que l'opció que hem pres i en la qual ens reiterem, per l'alliberament social, nacional i de gènere, és una part irrenunciable de la nostra lluita i és el paper de Maulets i la resta d'organitzacions de l'esquerra independentista de seguir fent-la créixer. I l'hem de fer créixer en les assemblees a les places dels nostres pobles, barris i ciutats; en la lluita contra les retallades, en les ocupacions d'instituts i facultats, d'hospitals i CAP; en la lluita ferma i decidida per la normalització del català i la insubmissió a les sentències que l'ataquen... És en tots aquests espais que hem de fer sentir la nostra veu per mostrar que de ben poc ens servirà la independència en un marc d'injustícia social; per fer entendre que difícilment podrem ampliar la justícia social en un Estat que es basa en la negació dels drets dels pobles i en la desigualtat entre llengües i cultures.
En definitiva, cal que continuem el treball que l'independentisme combatiu duem tants anys fent: amb coherència, humilitat i esforç, com sempre, cal mostrar que estem compromesos amb totes i cadascuna de les lluites del nostre poble. Només així podrem impulsar un poder popular que assumeixi el nostre projecte, la construcció de la justícia social en uns Països Catalans lliures, i serem capaços de plantar cara al capitalisme dels Estats espanyol i francès. I en aquesta lluita, haurem de tenir sempre present i dir amb veu alta que la Constitució no és la garant de cap dret: és només l'eina que consolida les desigualtats.
Contra la Constitució, seguem cadenes!
Visca la terra!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 6 de desembre del 2011
Com cada any, diverses assemblees de Maulets organitzen actes contra la Constitució espanyola a diferents comarques. I és que mai no està de més recordar que allò que des dels mitjans de comunicació i els llibres de text se'ns ven com la conquesta essencial de la Transició, un gran pacte que garanteix els drets i les llibertats a l'Estat espanyol, és en realitat l'eina essencial de la nostra opressió com a poble i com a treballadors. La Constitució és només la pàtina «democràtica» que s'ha donat a un estat de coses que s'ha mantingut, en allò essencial, inalterable en el pas de la dictadura a la monarquia borbònica: la Constitució significa capitalisme i opressió nacional, tant com ho significava la dictadura franquista. Així doncs, quan s'acosta el 6 de desembre i comença el bombardeig mediàtic al voltant de la «fiesta de la democracia» cal que els independentistes siguem al carrer per recordar què és la Constitució i què representa viure-hi sotmesos.
La Constitució espanyola és la cadena que ens lliga a Espanya, a nosaltres els catalans i a la resta de pobles que hi viuen sotmesos, ja que fa de la «indisoluble unidad de España» el seu principi essencial. No cal fer referència al fet que les forces armades tinguen el dictat d'intervenir en el cas que la integritat del territori «nacional» es trobe amenaçada... La negació dels drets dels pobles a l'autodeterminació i a l'autogestió dels seus propis afers ens la recorden ara sí ara també les sentències contra un Estatut retallat i contra-retallat abans d'arribar a mans del Tribunal Constitucional; les sentències del Tribunal Suprem contra el paper vehicular del català a l'ensenyament; etc. Una vegada rere l'altra, la realitat ens mostra com l'Estat espanyol és i només té sentit com a estat uniforme, amb una sola llengua i un sol centre de poder: qualsevol intent d'encaix és una quimera, perquè la mateixa existència d'Espanya exigeix la dissolució de totes les realitats que en qüestionen la uniformitat.
La Constitució, però, no només nega als Països Catalans el dret a l'autodeterminació: la Constitució nega els Països Catalans mateixos quan ataca de manera explícita la possibilitat de federació entre comunitats autònomes. Un atac directe al procés de construcció de la nostra nació plena, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El procés autonomista ha comportat per aquesta via la consolidació d'unes fronteres fictícies que han esdevingut, finalment, barreres psicològiques que ens impedeixen reconstruir-nos, mentalment, com a poble. Tot en la Constitució està encaminat a impossibilitar un camí de llibertat per a nosaltres, els catalans del nord i el sud del Sénia i de mar endins, que amb la nostra independència faríem inviable l'existència mateixa de l'Estat, ja que soscavaríem les bases d'un espoli dels nostres recursos, de naturalesa netament colonial, sobre les quals se sustenta Espanya.
I la Constitució no és només la base legal de la presó de pobles que és Espanya, ja que consolida l'aposta de l'Estat per l'economia de mercat, per la llei del més fort i la lògica del màxim benefici: és doncs la norma sobre la qual se sustenten i es consoliden les desigualtats entre classes. Qui se sorprèn, a aquestes alçades, que drets reconeguts per la Constitució que haurien d'imposar un cert límit al capital -com ara el dret a l'habitatge- siguen paper mullat? O que la Constitució siga «inviolable» quan es tracta de mantenir en una situació subalterna el català i d'impedir l'ampliació de la mínima quota d'autogovern, però que en canvi quan es tracta de fer-la ballar encara més al ritme dels dictats neoliberals, que ara marquen reducció del dèficit i contenció de la despesa pública, hagi estat ràpidament modificada -en qüestió de setmanes i per damunt dels terminis i els tràmits que calgués saltar-se. Aquesta reforma és una mostra més, i ben crua, de com la Constitució està ni més ni menys que al servei dels poderosos i els qui més tenen: quan es tracta de retallar uns serveis socials universals i gratuïts fruit de molts anys de lluites i d'autoorganització popular, tot retornant-los en forma de privatitzacions i beneficis als empresaris, les grans forces polítiques no troben inconvenients en sacrificar la integritat de la llei que tan sagrada és segons quan.
Aquest doble raser que estableix la Constitució és una mostra més de com l'opressió de classe i l'opressió nacional van de bracet. És per això que l'opció que hem pres i en la qual ens reiterem, per l'alliberament social, nacional i de gènere, és una part irrenunciable de la nostra lluita i és el paper de Maulets i la resta d'organitzacions de l'esquerra independentista de seguir fent-la créixer. I l'hem de fer créixer en les assemblees a les places dels nostres pobles, barris i ciutats; en la lluita contra les retallades, en les ocupacions d'instituts i facultats, d'hospitals i CAP; en la lluita ferma i decidida per la normalització del català i la insubmissió a les sentències que l'ataquen... És en tots aquests espais que hem de fer sentir la nostra veu per mostrar que de ben poc ens servirà la independència en un marc d'injustícia social; per fer entendre que difícilment podrem ampliar la justícia social en un Estat que es basa en la negació dels drets dels pobles i en la desigualtat entre llengües i cultures.
En definitiva, cal que continuem el treball que l'independentisme combatiu duem tants anys fent: amb coherència, humilitat i esforç, com sempre, cal mostrar que estem compromesos amb totes i cadascuna de les lluites del nostre poble. Només així podrem impulsar un poder popular que assumeixi el nostre projecte, la construcció de la justícia social en uns Països Catalans lliures, i serem capaços de plantar cara al capitalisme dels Estats espanyol i francès. I en aquesta lluita, haurem de tenir sempre present i dir amb veu alta que la Constitució no és la garant de cap dret: és només l'eina que consolida les desigualtats.
Contra la Constitució, seguem cadenes!
Visca la terra!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 6 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)